Crítica literària. “Patrimonicidi” de Roger Molinas.

Oriol Fort.

Fa uns dies l’editorial Els Llums es va posar en contacte amb mi perquè havien editat el llibre “Patrimonicidi”, i em va interessar força. Un cop llegit he cregut oportú fer-ne una crítica per a Postexcavatòrix, ja que tracta d’arqueologia en general i de catalana en una part.

Patrimonicidi es divideix en tres blocs: arqueologia avui, arqueologia contra religió, i les arrels del patriarcat i l’homofòbia.

En el primer, l’autor, Roger Molinas -arqueòleg llicenciat-, fa una viva i ferotge dissecció de l’arqueologia, tant en els motius de la percepció esbiaxiada que en té una gran part de la societat, com de l’ús convenient i partidista que se n’ha fet als últims anys a Catalunya. I ho fa des de la documentació i l’experiència.

En el segon es centra en explicar la construcció de la religió com a eina de control social i reproductiu en moments determinats. No només es centra en la judeocristiana, sinó que abarca una considerable varietat.

Finalment el tercer bloc desmonta els tòpics sobre la prehistòria i la sexualitat (sigui homo, hetero o bi), sexe i gènere; l’origen de la violència i la desigualtat social i algunes de les bases de la nostra societat.

En els tres blocs utilitza una àmplia varietat de fonts bibliogràfiques que donen suport a les afirmacions. 66 fonts i cites que van des de professionals de l’arqueologia a dissenyadors de videojocs passant per premsa, cinema, sèries de televisió o reculls estadístics.

Patrimonicidi és un llibre amè i senzill que explica les coses amb paraules quotidianes però sense prendre’ns per ignorants. Un llibre que qüestiona aspectes de la societat i la disciplina arqueològica però sense destil·lar odi ni rencor. I això és quelcom important, no tan sols per part d’un autor obertament gay sinó per part d’algú que ha viscut en primera persona moltes de les anècdotes que s’hi narren i que sovint no són agradables.

En l’aspecte no tant positiu podem dir que Patrimonicidi es centra més en l’ús i manipulació de l’arqueologia i la història per a legitimar un cert tipus de societat, i sobretot d’orientació sexual, que no pas en el que el títol suggereix: la destrucció del patrimoni en base a interessos polítics i monetaris.

2 Comments

Deixa un comentari