Postexcavatòrix

El racó de l'arqueologia catalana.

Qui sóc

Oriol Fort, historiador i arqueòleg i persona inclassificable. Vaig descobrir l’arqueologia a través del fantàstic manual de Renfrew i Bahn un estiu mentre estudiava per una segona convocatòria i treballava per poder pagar la matrícula. Vaig acabar la carrera fent un joc per ordinador sobre antropologia perquè feia temps que tenia al cap la idea de combinar història i informàtica (dues de les meves dèries) en un sol producte.

En molts aspectes de la vida sóc autodidacta. He après a grapejar varis instruments (guitarra, baix, teclat i bateria) pel pur gust per la música. Faig teatre, ràdio i cine pel gust d’expresar-me i de transmetre. Bé, en el cas del cine també per guanyar uns calerons. He pensat mil projectes impossibles només perquè en el seu moment em semblaven una excel·lent idea amb molt de futur. I encara els guardo al calaix dels probables. Per a alguns projectes no he tingut mai els coneixements, però això no m’ha impedit fer mil esbossos, buscar informació que ni tan sols entenia o explicar-los entusiasmat a aquell incaut que em donava corda. La il·lusió de pensar que allò era una gran idea ha fet, entre d’altres coses, que segueixi pensant, vint anys després, que el meu projecte de cotxe elèctric autosuficient segueix sent una idea genial.

Que mai m’he sentit massa còmode seguint la corrent, i que, sigui per “epâter le burgeois” o pel pur gust de saber, sempre he buscat conèixer. I qüestionar la versió oficial. Sempre sense deixar de banda el rigor científic.

Que només parlo quatre idiomes -desgraciadament- perquè no sempre he tingut la constància adequada per seguir. Bé, quatre i mig: el francès no el parlo perquè m’entesto, absurdament, en dir que és massa difícil de pronunciar -mentre m’esforço en repetir “per molts anys” en txec o polonès perquè tinc algú que el parla. I l’alemany… és una llarga història de l’adolescència.

Sóc un entusiasta que encara creu que pot pujar a un Fórmula 1 i, amb una mica de pràctica, sorprendre -positivament- a propis i estranys. Algú que llegeix allò que li cau a les mans pel simple fet que és lletra impresa. Encara que després ho deixi sense acabar. Cosa que, per altra banda, l’escriptor francès Daniel Pennac diu que és un dels drets del lector.

Algú que, en qualsevol feina que fa busca com fer-la millor. Que vol aportar idees, millores, canvis. Un apassionat dels ordinadors i la tecnologia que, al mateix temps, defensa una certa dosi de vida analògica.

Un somniador que, buscant portar un control estadístic del blog ha acabat descobrint funcions i fórmules de l’Excel que d’altra banda ni s’hauria plantejat. Algú que ha fet això després de passar-se la pràctica totalitat de les etapes educatives odiant les matemàtiques. I que al final ha descobert que són fantàstiques.

Algú que se sorprèn amb la ciència, la llengua, els documentals i la tècnica. Impulsiu, però també assenyat. Raonable i arrauxat. Filòsof de can “pamfonteta” i irreductible teòric.

Una persona que ho dona tot per la feina. Innovador, atent, comunicatiu i empàtic. Algú que és feliç amb ell mateix i que procura transmetre aquesta felicitat als que l’envolten.

Sóc un somniador? Si. Amb els peus a terra? Bastant. Treballador? Si. Quan és l’hora de treballar no em cauen els anells per cap feina. I la faig bé, puntual i correcta.

Si voleu saber coses més prosàiques de mi, us puc enviar el meu currículum per correu electrònic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: