Postexcavatòrix

El racó de l'arqueologia catalana.

Postexcavatòrix al festival Tarraco Viva en el marc del Carajillu de Cafès.

Oriol Fort. Tarragona. El passat dissabte, dia 24, es va fer a Tarragona una visita especial al Festival Tarraco Viva. El grup Cafès de Patrimoni va oganitzar una visita a l’interior del festival per a un grup de blocaires i divulgadors del patrimoni a les xarxaes socials i internet en general, i batejada amb el nom de Carajillu de cafès. Una visita que va comptar amb la col·laboració de les regidories de Cultura i Turisme de la ciutat de Tarragona.

L’acte era diferent als que Cafès de Patrimoni acostuma a organitzar, ja que enlloc de ser oberts a tothom va comptar amb la participació d’un nombre reduït de persones, entre les quals hi havia Postexcavatòrix.

tarraco2

Els integrants d’aquest ‘carajillu’ amb la regidora Patricia Anton -amb la jaqueta groga- el director del festival Magí Seritjol -camisa de quadres- i l’emperador August dalt del seu pedestral. Foto: Cafès de Patrimoni.

Un cop reunits tots els participants ens vam dirigir al Recinte Firal del Palau de Congressos on ens hi esperaven Magí Seritjol, director del festival, i Patricia Antòn, regidora de Comerç i Turisme. El director va explicar l’essència del festival: fer didàctica en tots i cada un dels actes i espectacles, i sempre sense inundar innecesàriament els carrers ni molestar al veinat.

En molts aspectes el festival té una filosofia de la vella escola, poc a poc i amb pas ferm anar creixent. Però mai massa depressa ni sense motiu. Això, diu Seritjol, és el que els ha permès tenir un públic fidel. Molts d’ells havien vingut en cinc edicions diferents, segons les enquestes.

El director va destacar el treball fet conjuntament amb l’Ajuntament de Tarragona, en gran sintonia i sabent cadascú el rol a dur a terme. Seritjol comentà -i la regidora Patricia Anton corroborà- que la difusió sense producció de contingut no és tan eficaç al faltar el coneixement profund sobre el que es difon, i que per tant, el treball en sintonia entre ambdues parts és bàsic. Sumar esforços sense trepitjar-se l’un a l’altre.

L'August de Prima Porta, policromat per a l'ocasió. Foto: Oriol Fort.

L’August de Prima Porta, policromat per a l’ocasió. Foto: Oriol Fort.

Parlant del futur, Seritjol va parlar de dos aspectes importants: l’econòmic i el de creixement. En el pla econòmic va comentar que l’ideal seria un equilibri entre les tres fonts d’ingressos del Festival: l’Administració, els patrocinadors i la venta d’entrades. En el de creixement va remarcar la idea d’internacionalitzar-se però sense perdre el cap, com s’ha fet tots aquests anys; i va parlar sobre la possibilitat de fer un Festival més gran el 2017, en motiu de la celebració a Tarragona dels Jocs del Mediterrani. De moment, però toca analitzar l’edició d’aquest any i preparar la de l’any que ve, va remarcar.

Després d’intercanviar impressions i preguntes, el mateix Seritjol va guiar el grup per l’exposició “August, una civilització mediterrània”, al mateix Recinte Firal.

L’exposició analitza els elements que van permetre a l’emperador assentar un imperi i facilitar el control del mateix. Burocràcia, propaganda i una inteligència política que compensava la escassa habilitat militar són les claus d’aquest llegat. En l’apartat de burocràcia hi ha els censos periòdics de població i l’elaboració d’un completissim mapa de carreteres i postes de tot l’imperi. Però on August va urdir el pla més astut va ser en la propaganda. Es va servir de tots els elements al seu abast: literatura, escultura, arquitectura, etc. En la literatura destaca la Eneida, en escultura l’August de Prima Porta, i en arquitectura l’Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d’August) l'”espot publicitari més gran mai fet”, en paraules del propi Seritjol. El grup va poder gaudir d’una extensa explicació d’aquesta obra, reproduida a escala natural en motiu de la Tarraco Viva d’enguany, a càrrec del director.

Després d’un dinar molt romà a “El Llagut”, dins el programa Tarraco a taula que porta la gastronomia romana als bars i restaurants de la ciutat que vulguin apuntar-s’hi, el grup de Cafès de Patrimoni vam anar a veure dues activitats: La primera, “mvnera gladiatora”, dels italians Ars Dimicandi: una recreació dels diferents combats de gladiadors, les tècniques i una explicació de com el públic interactuava amb el mestre de cerimònies. Explicació que queda lluny de com el cinema ho ha reflectit. La segona activitat: “excvbitorivm cohors vigiles” -del grup de recreació Thaleia, una visita a una excubitoria, una caserna de ‘vigiles’, un cos semi militar dedicat principalment a l’extinció d’incendis, però que també s’encarregava de mantenir l’ordre públic. Aquest cos, els vigiles, és la raó per la qual en italià als bombers se’ls anomena “vigili del fuoco”.

El dia va acabar amb l’explicació teatralitzada “August, el poder de la màscara” (Projecte Phoenix) on s’explica amb detall i un gran nombre de personatges els diferents aspectes de la política d’August. L’activitat era una narració il·lustrada amb escenes teatralitzades i mudes. Amb gran riquesa de decorats i profusió de personatges.

Una experiència sens dubte fantàstica en la que tots els integrants del “carajillu” vam poder veure les entranyes d’un festival que és referència per a estudiants, experts i públic amant de l’Edat Antiga; i per ciutats com Arles, Mèrida o la mateixa Roma, tant per la manera de fer com per la qualitat del contingut. Un mèrit indiscutible d’un equip molt professional, un consorci que ha sabut fer el seu paper divulgador i financer, i a una acurada selecció d’activitats que entretenen i divulguen sense ni ser massa espesse ni caure en la banalització. La llàstima, tal com es queixava Magí Seritjol -i amb raó- és que la Generalitat no s’hagi interessat suficientment per un festival d’aquest calibre.

No voldria acabar aquest reportatge sense agrair a la gent de Cafès de Patrimoni haver-me fet partícep d’aquesta iniciativa, una manera molt interessant de veure des de dins com es cuida i es difon el patrimoni. Sovint ho veiem des de fora i no apreciem del tot l’esforç i la feina que hi ha darrere, i activitats com aquesta són una excel·lent forma de fer-nos-en conscients. I també la oportunitat de ‘desvirtualitzar’ a altres persones que es dediquen a difondre el patrimoni a internet, de poder compartir experiències i debatre enfocaments diversos. Agrair també a l’Ajuntament de Tarragona i a l’organització de Tarraco Viva per aquesta experiència.

Galeries de fotos.

Totes les fotos són fetes per Oriol Fort excepte quan s’espcifica una altra autoria.

August de Prima Porta i l’Ara Pacis.

MVNERA GLADIATORA

Excvbitorivm Cohors Vigiles.

Podeu trobar els punts de vista de la resta de companys de ‘Carajillu’ al final de l’entrada al blog de Cafès.

Advertisements

2 comments on “Postexcavatòrix al festival Tarraco Viva en el marc del Carajillu de Cafès.

  1. Retroenllaç: Valoració de ‘Carajillu de Cafès’ al ‘XVIè Festival Internacional Tarraco Viva’ | Cafès de patrimoni

  2. Retroenllaç: Tarraco Viva, savoir faire para activar y comunicar el patrimonio cultural «

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: