Postexcavatòrix

El racó de l'arqueologia catalana.

Premsa: Descobreixen les termes de la vil·la romana de Vilauba.

Camós. Ramon Estéban (ElPunt/Avui). Les primeres excavacions a l’àrea del jaciment que estava tapada per una carretera han posat al descobert les restes de les piscines i altres estances d’uns banys dels segles II i III.

El desviament de la carretera de Pujarnol perquè es pogués treballar a la part del jaciment de Vilauba que fins ara estava cobert per l’asfalt ha valgut la pena. Les excavacions que s’hi han fet les darreres setmanes han permès descobrir les restes de les termes de la cèlebre vil·la d’època romana del municipi de Camós. Datades entre els segles II i III, les estructures descobertes darrerament ocupen una àrea d’uns 130 m², repartida en diversos espais: unes latrines; els vestidors (apoditeri), equipats amb uns bancs i uns racons per deixar-hi la roba; una piscina d’aigua freda (frigidari); una piscina d’aigua calenta (caldari) i el seu corresponent dipòsit; el forn per escalfar l’aigua, i una sala que encara no s’ha identificat però que els arqueòlegs sospiten que es pot tractar de la sauna (sudatio). Envoltant les termes hi ha les restes de dues canalitzacions d’aigua. Les parets d’aquesta part de la casa les van fer amb pedra de travertí, molt més resistent que la pedra de ribera amb què van aixecar la zona residencial i de feina. “Les termes havien de tenir uns murs més sòlids perquè havien de suportar els canvis de temperatura”, explicaven ahir Andrea Ferrer, directora de les excavacions, i Pere Castanyer, coordinador de la recerca juntament amb Joaquim Tremoleda.

La descoberta ha satisfet molt els arqueòlegs, que han vist confirmada la teoria que sota la GIV-5247 hi localitzarien les termes, de les quals havien trobat alguns indicis a la resta del jaciment. La seva envergadura sí que ha causat certa sorpresa. “Tenen unes dimensions grans i sens dubte demostren que, durant els anys en què van estar en servei, la vil·la era un recinte molt potent”, expliquen Ferrer i Castanyer. Les excavacions continuaran les setmanes vinents i s’espera que la part de les termes es pugui visitar a partir de l’any que ve.

Vilauba és un jaciment singular perquè s’hi pot resseguir l’evolució del complex al llarg de pràcticament 800 anys, entre el segle I aC i el segle VII de la nostra era. Es tracta del que avui podríem anomenar una casa de pagès i que, en determinades èpoques, va tenir moltes terres i bestiar. Se’n van tenir notícies per primer cop el 1932, curiosament arran de la construcció de la carretera que ara s’ha desviat per poder completar la recerca. La primera campanya d’excavacions, però, no va tenir lloc fins al 1978. Des d’aleshores, cada any s’hi ha treballat, un fet gens comú que s’explica –almenys en part– pel fet que hi han apostat de manera decisiva els ajuntaments de Camós, Porqueres i Banyoles, la Diputació (propietària de la carretera) i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Vilauba ha estat motiu d’estudis i publicacions, atès el seu valor científic. També s’hi organitzen visites guiades, en coordinació amb els museus de Banyoles.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 20 febrer 2014 by in arqueologia, notícia, preventiva and tagged , , , , .
%d bloggers like this: