Postexcavatòrix

El racó de l'arqueologia catalana.

L’historiador amateur, el contribuent ocult.

Redacció. La història té un punt de fascinant que fa que molta gent s’hi apropi d’una manera o d’una altra. Majoritàriament a través d’estudis superiors, però també a través de la curiositat i la investigació en hores lliures. Aquest és el paper que l’historiador amateur, aquell que no té el títol universitari, pot desenvolupar en l’estudi històric.

Llegint l’entrevista al medievalista empordanès Joan Badia que publica el diari El Punt Avui he cregut oportú fer un petit recordatori d’aquella gent que estudia la història local i que aporta el seu gra de sorra a la comprensió de les nostres arrels. La Historia, en majúscula, estudia els grans esdeveniments, les seves causes i conseqüències, i ens explica tots els detalls del perquè de cada fet. Però molt sovint darrera dels fets grans s’hi amaga una realitat més petita que explica algun dels motius pel qual passa el gran fet o la gran omissió. O, simplement, ens expliquen l’evolució de persones, edificis o institucions rellevants per l’història local o comarcal.

Joan Badia explica que més d’una vegada s’ha trobat amb gent que ha vist testimonis històrics locals lluny del seu poble i desconeix allò que té més a prop. Sol passar. Ens atrauen la magnificència o les petites anècdotes de llocs extranys però no la vida del nostre entorn. Així doncs, els historiadors amateurs estudien la proximitat amb rigor i detall i ens ajuden a completar aquest enorme puzzle que és la història global.

Ja al segle XIX l’excursionisme científic, impulsat pel romanticisme, va fer un gran pas al nostre país per a documentar el patrimoni tan bé com va saber i ho permetien els coneixements de l’època. Aquest moviment va continuar durant bona part del segle XX gràcies a l’escoltisme. Molts dels historiadors amateurs dels anys centrals del segle passat beuen d’aquest moviment i han fet un gran treball de documentació i buidat d’arxius. I no només arxius sinó també treball de camp. Una part important del patrimoni material s’ha documentat gràcies a excursions i sortides d’aquesta gent. També el patrimoni arqueològic.

Però l’estudi no seria complet sense una correta divulgació. Revistes i llibres de petita tirada on es publicaven els resultats de les diferents activitats. Badia, a l’entrevista, parla de la seva trajectòria, de la llibertat de càtedra de l’amateurisme i també es lamenta de la falta actual de divulgació del patrimoni empordanès. Una situació que pot aplicar-se en altres zones de la nostra terra.

Anuncis

2 comments on “L’historiador amateur, el contribuent ocult.

  1. Arqueòleg Glamurós
    27 gener 2014

    Correcte, sempre i quant no es dediquin a fer “excavacions” pel seu compte i a saquejar jaciments, creient que ens an un favor quan en realitat desubiquen peces i remenen estrats

    • Oriol Fort
      27 gener 2014

      Evidentment. Les excavacions sempre s’han de dur a terme seguint la metodologia correcta ja que si no, com bé dius, es descontextualitzen els elements i es perd molta informació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 26 gener 2014 by in arqueologia.
%d bloggers like this: