Postexcavatòrix

El racó de l'arqueologia catalana.

Troben una muralla del segle V aC. als Prats de Rei (Anoia).

Font: Anoia Diari.

Les excavacions dels Prats de Rei han deixat al descobert importants troballes arqueològiques que donarien llum a una de les incògnites relacionades amb el municipi. És Els Prats de Rei l’important ciutat ibèrica anomenada Sigarra? La troballa de d’un tram de muralla corresponent  a un assentament del segle V aC podria confirmar-ho. Els treballs de millora del nucli antic han deixat al descobert un pany de muralla de 3,6 metres d’alçada i entre 4 i 5 metres d’amplada que, per morfologia, s’ha deduit que rodejaria la superfície ocupada actualment per la Farinera.

Segons Dídac Pàmies, director de les excavacions, les restes correspondrien a l’assentament més antic trobat als Prats de Rei fins al moment, ja que fins ara s’havien trobat restes ibèriques del III al II AC, restes romanes i també medievals, però mai anteriors al segle III aC com les que s’han localitzat aquests dies (corresponents al segle V aC, o a l’època ibèrica antiga).
La importància de les troballes rau en el fet que posarien de relleu la importància del nucli urbà que hi havia en aquesta zona. ‘Això ens aproparia a la teoria que el municipi ibèric anomenat Sigarra estaria ubicat als Prats de Rei, una ubicació que fins ara era incerta’ explica Pàmies. Fins ara aquesta teoria era força plausible  ja que s’havien trobat unes làpides d’època posterior on es parla del ‘Municipium Sigarrensis’, però no s’havia trobat mai fins ara cap assentament urbà d’època ibèrica  de la importància suficient com per correspondre a l’antiga Sigarra.
El municipi de Sigarra era molt important en l’època, la prova és que va donar nom a un extens territori amb una extensió superior al que correspon a l’actual comarca. Era una ciutat que pel seu volum i importància, fins i tot hauria pogut encunyar la seva pròpia moneda.
Només ha sortit a la llum un metre de muralla dels 10 o 15 existents.
Fins ara ha sortit a la llum  una part d’aproximadament un metre d’un tram de muralla amb fossat excavat a l’estat geològic. Els sondejos però indiquen que la muralla podria abarcar uns 10 o 15 metres.
El tram de muralla que ha sortit a la llum està en bon estat de conservació, i faria entre 3,6 metres d’alçada i entre 4 i 5 metres d’amplada, segons explica el director de les excavacions.  S’ha localitzat davant del santuari de la Mare de deu del Portal i ja s’ha fet un sondeig per determinar la seva potència estratigràfica. ‘Ara estem pendents de veure com s’actua en aquesta zona, i és probable que les troballes acabin modificant el projecte constructiu de l’obra de millora del nucli urbà, que és el que ha posat al descobert aquestes troballes. Pàmies ha explicat que des de l’Ajuntament hi ha tot l’interès per conservar les troballes i ara caldrà trobar el finançament provinent d’administracions superiors per fer-ho possible.
Una ciutat emmurallada que va créixer.
Segons ha explicat Dídac Pàmies ‘s’han documentat dues fases constructives en les restes trobades:  el pany de muralla que ha quedat al descobert que data del segle V-IV abans de crist, i una segona fase constructiva que data dels segles III-II aC, amb edificacions adossades a la muralla i que indicarien el creixement de la ciutat’. El nucli més antic abastaria unes 6 hectàrees, i la superfície corresponent a la suma del nucli inicial més l’ampliació tindria una extensió d’unes 15 hectàrees. Aquesta extensió seria aproximada segons Pàmies ja que les troballes ibèriques localitzades en diferents intervencions arqueològiques no tenen una continuïtat ‘però si que hem trobat diferents punts amb restes ibèriques amb cronologies que van des del segle III al II aC i això ens indica que el municipi que al segle V aC abarcaba 6 hectàrees, podria haver tingut un important creixement en els segles III i II aC’.
Segons Pàmies les excavacions també ens donen a conéixer que a Prats de Rei  hi va haver una continuaitat de població des del Segle V aC al segle II aC, ‘de restes romanes se n’han trobat ben poques i per això caldria saber si la ciutat va perdre importància en època romana o el nucli de la ciutat romana estava situat en algun altre punt del municipi que desconeixem’ explica Dídac Pàmies.
Les obres de millora del nucli antic l’orígen de les troballes.
Les restes arqueològiques han sortit a la llum gràcies a les obres de millora del nucli antic que s’estan portant a terme. En total, l’Ajuntament va rebre 1,2 milions d’euros provinents dels programes Viure al Poble de la Generalitat, ajuts de la Diputació de Barcelona i també del PUOSC. Aquests diners han servit per realitzar les obres de millora del nucli antic del poble -pavimentació, mobiliari urbà, senyalització, clavegueram i aigües- que està portant a terme Constructora de Calaf i també per fer les excavacions arqueològiques, que porta a terme Antequem i Cat Patrimoni.

Seguiu Postexcavatòrix a:
facebookTwitterInternational Archeo (fb list)Bloc WordPress
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: