Postexcavatòrix

El racó de l'arqueologia catalana.

Egiptòlegs catalans reprenen les excavacions sense ajudes de l’Estat pel dèficit del Govern.

Amb expectatives d’un gran troballa i amb menys recursos, la missió arqueològica d’Oxirrinc que impulsa la Societat Catalana d’Egiptologia (SCE) i la Universitat de Barcelona (UB) inicia aquest cap de setmana la campanya d’excavacions d’aquest any. Tal com també li va passar al Macba, aquest projecte arqueològic, i una trentena més, s’ha vist afectat per la denegació del Ministeri d’Hisenda de les subvencions ja atorgades per la Secretaria d’Estat de Cultura. La raó esgrimida: les seves universitats pertanyen a comunitats autònomes que no han complert amb els objectius de contenció de dèficit públic.

“Aquesta decisió d’última hora ha provocat que anem més tard del previst a Egipte i que excavem menys”, explica Josep Padró, director de la missió de Oxirrinc, president de la SCE i catedràtic emèrit d’Història antiga especialitzat en Egiptologia de la UB . “La retirada de les subvencions suposa un fre a la investigació espanyola i la seva imatge internacional”, opina el catedràtic. “Esperem que l’any que ve no torni a succeir perquè significaria un retrocés molt important al aconseguit amb tant esforç durant anys”. De fet, alguna de les missions afectades ja ha activat el senyal d’alarma. És el cas de la de la Universitat de Jaén (UJA) que treballa a la necròpolis faraònica de Qubbet el-Hawa a Egipte. El seu responsable, Alejandro Jiménez Serrano, ha afirmat que l’any que ve no podran tornar a excavar si no compten amb el pressupost estatal.

A la recerca d’una tomba excepcional
El-eje-monumental-con-columnas_54280761740_51348736062_224_270De moment, no és el cas dels egiptòlegs catalans, que han pogut salvar la temporada amb les aportacions de la SCE, la UB i la Universitat de Montpeller. Els espera a l’antiga ciutat d’Oxirrinc un gran repte: descobrir què hi ha sota del miler de peixos d’època faraònica descoberts els últims dies de l’última campanya. “La troballa de tal quantitat de peixos va ser excepcional”, explica Padró. L’arqueòloga Maite Mascort afegeix que segurament es tracti “de l’ofrena d’una tomba important que es trobaria en l’estrat inferior”. L’equip espera resoldre la incògnita aquesta campanya. També comptarà amb el suport d’un paleontòleg belga expert en peixos antics, Wim Van Wanneer, perquè idenfique les espècies que els antics egipcis van enterrar. “Si es tracta de oxirrincos, el peix que dóna nom a la ciutat en època grecoromana i vinculat al mite d’Osiris, seria una gran notícia”, avança Mascort.
El segon gran eix de treball de la temporada serà reprendre l’excavació d’un altre troballa efectuat els últims dies de la temporada passada: una possible via processional d’un quilòmetre i mig. “És un eix viari que enllaçaria un edifici públic de la ciutat, creua la necròpolis i desemboca al Osireion, un temple subterrani, únic a Egipte, dedicat al déu Osiris i excavat en campanyes anteriors”, aclareix l’arqueòloga. “Es faran prospeccions aèries amb un equip especialista en fotografia, treballs topogràfics i també arqueològics”, detalla Padró.
La campanya finalitzarà el 20 d’abril i està previst que els treballs arqueològics pròpiament dits puguin iniciar el 19 de març. El catedràtic no es mostra preocupat per la situació política i social que travessa Egipte. “Encara que hi hagi pocs turistes, hi ha moltes missions arqueològiques treballant”, conclou.

Font: La Vanguardia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: