Postexcavatòrix

El racó de l'arqueologia catalana.

Noves troballes a la vil·la romana de la Sagrera (Barcelona).

Fa pocs dies que durant els treballs d’excavació a la vil·la romana de la Sagrera s’ha localitzat una gran sala de premsat amb tres fosses de maniobra  per encabir les estructures de contrapès  de tres premses romanes de biga.

Galeria d’imatges |

Durant el passat mes de setembre de 2012 es varen localitzar diverses estructures corresponents a la pars rustica de la vil·la romana de La Sagrera,  i es van delimitar varies dependències de treball relacionades molt probablement amb el processament i l’elaboració de vi, entre les quals cal destacar un gran àmbit de premsat amb tres grans fosses de maniobra excavades en el subsòl  que compten amb diverses estructures perimetrals de protecció obrades en pedra i en tovot. Aquestes fosses devien servir per encabir les estructures de contrapès de tres premses romanes de biga, que són molt similars a les dues grans premses romanes de vi documentades i reproduïdes en el jaciment de Veral de Vallmora, les quals es poden visitar en  el Parc Arqueològic Cella Vinaria de Teià (Maresme).

Fotografia: Antoni Martin, 2012.

Fotografia: Antoni Martin, 2012.

Malgrat fins ara només s’ha excavat una de les fosses de maniobra, la més meridional, s’ha pogut comprovar que, molt probablement, el sistema de contrapès que aquesta encabia correspondria al tipus que Plini el Vell anomena arca lapidum (caixa plena de pedres), el qual se’ns descriu de forma molt succinta a la seva obra Naturalis Historia XVIII, 317.

Atenent al sistema constructiu de la fossa de maniobra mitjançant parets rubefactades, als elements i materials localitzats dins de  l’estratigrafia de rebliment d’aquesta estructura i a les sis pedres equidistants situades en el fons que servirien per estabilitzar l’estructura i repartir el pes de la mateixa, es pot afirmar que ens trobem davant d’aquesta tipologia de contrapès, el qual recentment també ha estat identificat i documentat en més d’una vintena de casos d’arreu de Catalunya, molt especialment en l’àrea costanera central dins l’antiga regio Laeetana, situada entre el massís de Garraf i la Tordera, la qual estava organitzada a redós de les ciutats romanes de Barcino (Barcelona), de Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró).

A propòsit del sistema d’accionament de la maniobra de les premses i sempre fent referència al cas excavat, sembla ser que es podria tractar d’un contrapès tipus arca lapidum de tipus fix sobre el qual s’hi muntaria un torn (sucula) accionat per manuelles (vectes) de diferents longituds que tensarien la corda lligada a l’extrem de la biga (prelum) fent-la abaixar; tot permetent el premsat del peu amb brisa de raïm situat en un nivell superior de la sala de premsat o torcularium.

Respecte a la longitud i disposició de les premses, a la localització del lacus o dipòsit de recollida del most i a la presència de la cella vinaria o magatzem amb grans tines ceràmiques semisoterrades (dolia defossa) per a la fermentació del most i la seva transformació en vi, haurem d’esperar  a que avancin les excavacions per tal de poder fer  les oportunes hipòtesis de treball al respecte.

Pel que fa a la cronologia del conjunt i com és bastant habitual en aquest casos, val a dir que sembla que tenim varies fases cronològiques superposades amb múltiples reformes i reparacions al llarg del temps. Així sembla ser que comptem amb una fase d’època juli-claudia d’inicis del s. I dC amb presència de diverses rases de vinya, murs  i un camp de dolia defossa d’aquesta època i d’una altra fase posterior, molt probablement de finals del s. I dC inicis del s. II dC, época en que es podria haver construït el gran àmbit de premsat abans esmentat. Totes aquestes hipòtesis cronològiques preliminars, no obstant, s’hauran d’acabar de contrastar conforme avancin els treballs. Igualment la interpretació tècnica i funcional de la majoria de les estructures productives s’haurà de fer una vegada es compti amb totes les dades i el seu estudi permetrà complementar i entendre millor els diferents processos i procediments vitivinícoles d’època romana.

| Per més informació, vegeu el perfil d’Antoni Martín a Academia |

Font: Tribuna d’Arqueologia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 18 Octubre 2012 by in arqueologia, notícia and tagged , , .
%d bloggers like this: