Font: Bloc de l’IPHES.
Crònica de la inauguració de les obres anunciades a l’entrada de la Tribuna d’Arqueologia que vaig publicar el dilluns.
La primera sortida es podrà fer el diumenge 2 de juny
S’ha realitzat el tancament dels abrics, la senyalització informativa i l’adequació del Mas d’en Llor com a centre d’ acollida dels visitants
L’IPHES i el Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de Montblanc han estat els assessors científics
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Pelegrí, ha inaugurat aquest matí les obres d’adequació de tres abrics prehistòrics de les Muntanyes de Prades per a la visita pública. Es tracta del Portell de les Lletres, Mas d’en Llor i Mas d’en Ramon d’en Bessó (separats entre ells per uns 800 m), inclosos al conjunt d’art rupestre declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Aquest projecte s’ha dut a terme amb l’objectiu d’apropar aquest ric patrimoni artístic a la població en general. Al capdavant d’aquestes obres hi trobem l’Ajuntament de Montblanc, el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet (PNIN, Parc de Catalunya gestionat pel govern autonòmic), i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia (Generalitat de Catalunya). El CIAR (Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades) i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han estat els assessors científics. Les primeres visites començaran el diumenge 2 de juny.
Aquesta actuació ha estat finançada per l’Obra Social “la Caixa”, mitjançant un conveni que té establert amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. El pressupost ha estat de 48.000 euros. Els treballs han tingut una durada d’uns tres mesos i han anat a càrrec de l’empresa pública Forestal Catalana, adscrita a l’esmentat departament.
Les obres han consistit en el tancament dels abrics per a la seva protecció i s’ha adequat un espai per acollir els visitants, al Mas d’en Llor, a Montblanc, així com la instal·lació de la senyalització informativa. També s’ha format personal fer les visites guiades. Ara, entre l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament d’aquesta localitat i el CIAR es prepara un paquet que inclourà la visita a aquest centre i l’excursió amb cotxes 4X4 fins als tres abrics, situats a uns 850 m d’alçada dins el barranc del Llor.
La intervenció ha comportat la protecció dels abrics, el seguiment arqueològic i l’eliminació de la vegetació circumdant, ja que aquesta produeix greus problemes per a la conservació de les pintures rupestres, doncs els arbres i la vegetació constitueixen focus macrobiòtics, creen ombra i, per tant, faciliten la proliferació de líquens i fongs que degraden la superfície de la roca suport.
Punt de trobada i com fer reserves
El punt de sortida és l’Oficina de Turisme de Montblanc, des d’on els guies conduiran als visitants al CIAR i als abrics. Prèviament cal haver fet la reserva.
Informació a http://www.montblancmedieval.cat
Vàlua històrica, artística i universal
En total, el conjunt d’art rupestre de les Muntanyes de Prades està integrat per un conjunt pictòric d’uns 40 abrics amb representacions figuratives de les últimes societats caçadores i recol·lectores, i elements esquemàtics abstractes de les primeres societats agrícoles i ramaderes.
Ramon Viñas, investigador de l’IPHES expert en art rupestre i director del CIAR comenta: “Aquest art prehistòric, integrat en un paisatge magnífic com és el de les Muntanyes de Prades, ens parla de la vida i de les activitats d’aquestes societats d’Europa que van viure a les nostres terres fins l’arribada de l’agricultura”.
“Són panells amb pintures que descriuen escenes i composicions faunístiques, cinegètiques, i rituals, amb figures d’arquers, representacions femenines, i animals salvatges, com la cabra, el cérvol i el bou, així com figures esquemàtiques i abstractes de contingut simbòlic”, assenyala. Alhora, són llocs de reunió i de culte, “santuaris”, centres cerimonials i indrets estratègics per a la cacera. “En definitiva, espais de cohesió social destinats a transmetre creences, coneixements i tradicions”, declara Ramon Viñas.
És, sens dubte, un patrimoni rellevant, de valor universal, que pertany a tothom i que cal aprendre a estimar, conservar i difondre per gaudir-lo socialment i llegar-lo a les pròximes generacions.
Ara, gràcies a aquestes obres, els visitants poden conèixer aquests llocs “sagrats” en el mateix context geogràfic on foren concebuts i realitzats.
Postexcavatòrix 